Crec que el meu primer record com a professor
|
|
del Manuel de Solà Morales correspon al 1976 quan a quart curs era responsable de l’assignatura d’Urbanística I, i en concret del programa Las formas del crecimiento urbano. El primer exercici d’aquest curs La variante en el crecimiento de la ciudad, proposava la reflexió entorn del creixement urbà a partir del traçat d’una nova variant a alguna de les carreteres que connectaven una ciutat que cada estudiant podia escollir, i analitzar les implicacions del canvi que la vialitat implicava en el seu futur desenvolupament.
Posteriorment, les classes sobre Barcelona i les primeres aproximacions a entendre la complexitat i raons de la forma urbana, inici del que després
|
|
|
s’ha concretat en el recent llibre de Deu Lliçons sobre Barcelona.
Uns anys més tard, al 1985, vaig poder assistir a un seguit de conferències seves a la New York University. Jo cursava un màster a Columbia amb una beca Fullbright i ell donava un curs en el marc de la Càtedra Barcelona-Nova York. Va ser durant el semestre de primavera i amb el títol Barcelona Visions of a City (he trobat un petit cartell que adjunto), Manuel Solà va desenvolupar un petit cicle a la NYU, a la vora de Washington Square. Era a la tarda i afavoria que alguns dels estudiants catalans, residents llavors a la ciutat, poguéssim sentir el Manuel Solà i xerrar una estona amb ell. De vegades, i després d’algunes de les classes, com passa sovint en aquests casos, comentàvem irònicament que en anglès enteníem millor algunes de les qüestions tractades. / Barcelona
|
|
|
